Vés al contingut

coll

De Viccionari
Potser volíeu: col·l., COLL, Coll, cóll

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkɔʎ/
  • Rimes: -ɔʎ
  • Etimologia: [1, anatomia] Del llatí collum, segle XIV.
  • Etimologia: [2, geografia] Del llatí collis ‎(«puig»), amb canvi semàntic per analogia anatòmica.
  • Etimologia: [3, cartes] Del llatí cōpulum, variant de cōpula ‎(«cobla»), per contaminació de collum ‎(«coll»).

coll m. ‎(plural colls)

  1. Part del cos d'un animal que uneix el cap i el tronc. S'aplica figuradament a objectes.
  2. Part d’una peça de vestir que correspon a la zona superior del tors pròxima al cap.
  3. (esports de raqueta) Part de l'empunyadura d'una raqueta més pròxima al cap.
  4. (golf) Part del cap d'un bastó que l'uneix amb la vara.

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • Tenir-ho coll avall = Haver-ho assumit
  • Trencar-se el coll = morir
  • Estar d'aigua fins al coll, Estar amb l'aigua al coll = Estar malament, al límit o sense gaires opcions favorables davant d'una situació adversa.
  • Posar-hi el coll = Esforçar-se per dur a terme una tasca satisfactòriament.

Traduccions

[modifica]

coll m. ‎(plural colls)

  1. Part més baixa, i relativament plana, que es troba entre dos cims, alhora que separa dues valls oposades.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

coll m. ‎(plural colls)

  1. Sèrie de cartes representada amb una de les quatre figures en què es divideix la baralla.
    El coll d'espases, de bastos, de copes, d'oros o, en la baralla francesa, cors, piques, diamants i trèvols.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

coll m. ‎(plural colls)

  1. (ortografia del 2016) Forma alternativa de cóll ‎(«testicle»).

Verb

[modifica]

coll

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de collar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Anagrama: lloc (revers)

Vegeu també

[modifica]