gola

De Viccionari


Català
[modifica]

Gola de l’exèrcit
  • Pronúncia(i): oriental /ˈɡo.ɫə/, occidental /ˈɡo.ɫa/
  • Rimes: -ola
  • Etimologia: Del llatí gŭla, de l'arrel indoeuropea *gwel ‎(«empassar»), segle XIII.

Nom[modifica]

gola f. ‎(plural goles)

  1. (anatomia) Zona del cos de persones i animals, que comença al final de l'interior de la boca i acaba a l'inici de l'esòfag.
  2. (geografia) Entrada o camí estret.
  3. Excés en menjar i en beure destinat només a fruir-ne i no pas a alimentar-se ni a assedegar-se.
  4. En una armadura, part que cobreix el coll.
  5. En l'exèrcit, planxa metàl·lica en forma corba amb les punxes cap a munt, agafada amb cadena o cordill i portada en forma de collaret per sobre el pit, que antigament duien alguns oficials per indicar el seu rang i com a reminiscència del que havia estat la cuirassa.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɡo.la/
  • Rimes: -ola

Nom[modifica]

gola f. ‎(plural golas)

  1. gola

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: go·la (2)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɡoː.la/

Nom[modifica]

gola f. ‎(plural gole)

  1. gola

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: gó·la (2)