armadura

Català

Soldat vestit amb armadura.

• Pronúncia: oriental /ər.məˈðu.ɾə/, occidental /aɾ.maˈðu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: De armar i el sufix -dura, segle XIII.
• Anagrames: amuradar, madurara, madurarà

Nom

ar·ma·du·ra f. ‎(plural armadures)

1. Vestit metàl·lic que cobreix un soldat complet o, si més no, les parts més vitals i que té com objectiu protegir-lo.
2. Per extensió i metafòricament, qualsevol cosa que protegeix de qualsevol perill.
3. Estructura principal d'un edifici sobre la qual descansa el sostre i bona part de la resta de l'obra.
4. Estructura interna d'una peça de formigó armat formada per barretes metàl·liques.
5. En general, estructura principal que aguanta la resta de peces d'un objecte.
6. En nàutica, quilla, quadernes i altre peces necessàries per tal de formar l'estructura principal que aguanta el buc d'una nau.
7. En electricitat, en motors, generadors elèctrics, relés, etc., peça de ferro pensada per ser excitada per un imant o electroimant per tal de transmetre-li un moviment d'atracció.
8. En electricitat, en un condensador, cadascuna de les masses de material conductor que, separada de les altres armadures per algun aïllant, té capacitat per emmagatzemar una càrrega elèctrica.
9. En notació musical, conjunt de símbols (bemolls o sostinguts), col·locats a l'inici dels pentagrames, just després de la clau, que varien un semitò les notes associades.
10. En la pesca, ralinga.

Sinònims

• (vestit metàl·lic) arnès

Traduccions

Vestit metàl·lic

• Alemany: Rüstung ^(de) f.
• Anglès: armour ^(en)
• Castellà: armadura ^(es)
• Eslovac: brnenie ^(sk) n.
• Francès: armure ^(fr) f.

• Italià: armatura ^(it) f.
• Llatí: armatura ^(la) f.
• Polonès: zbroja ^(pl) f.
• Portuguès: armadura ^(pt) f.
• Rus: доспе́хи ^(ru) pl. ‎(dospekhi)

Estructura principal d'un edifici

• Anglès: armature ^(en)

Vegeu també

• Armadura a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia: /aɾ.maˈðu.ɾa/

Nom

ar·ma·du·ra f. ‎(plural armaduras)

1. armadura