quilla

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈki.ʎə/, balear /ˈci.ʎə/, /ˈki.ʎə/

Occidental: /ˈki.ʎa/

• Rimes: -iʎa

• Etimologia: Del francès quille, segle XIX.
• Anagrames: alquil, qualli, quallí

Nom

qui·lla f. ‎(plural quilles)

1. (nàutica) Peça que va de proa a popa d’una embarcació, que sobresurt del buc per sota i que és l'arrel d'on parteixen les quadernes quan n'hi ha.

Notes

En algunes embarcacions esportives no hi ha quilla i en d'altres la quilla només recorre la part del fons de l'embarcació. En aquest últim cas acostuma a ser molt alta i serveix per donar estabilitat.

Traduccions

Traduccions: quilla

• Alemany: Kiel ^(de) m.
• Anglès: keel ^(en)
• Castellà: quilla ^(es) f.
• Danès: køl ^(da) c.
• Eslovac: kýl ^(sk) m.
• Esperanto: kilo ^(eo)

• Francès: quille ^(fr) f.
• Italià: chiglia ^(it) f.
• Polonès: stępka  ^(pl) f., kil ^(pl) m.
• Portuguès: quilha ^(pt) f.
• Rus: киль ^(ru) m. ‎(kil)

Vegeu també

• Quilla a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /ˈki.ʎa/, meridional /ˈki.ʝa/

Americà: /ˈki.ʝa/, austral \ˈki.ʒa\

• Etimologia: Del francès quille.

Nom

qui·lla f. ‎(plural quillas)

1. quilla
2. forma femenina de quillo