quilla

Potser volíeu: Quilla

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈki.ʎə/, occidental /ˈki.ʎa/
Rimes: -iʎa
Etimologia: Del francès quille, segle XIX.

Nom

quilla f. ‎(plural quilles)

(nàutica) Peça que va de proa a popa d’una embarcació, que sobresurt del buc per sota i que és l'arrel d'on parteixen les quadernes quan n'hi ha.

Notes

En algunes embarcacions esportives no hi ha quilla i en d'altres la quilla només recorre la part del fons de l'embarcació. En aquest últim cas acostuma a ser molt alta i serveix per donar estabilitat.

Traduccions

Alemany: Kiel ^(de) m.
Anglès: keel ^(en)
Castellà: quilla ^(es) f.
Danès: køl ^(da) c.
Eslovac: kýl ^(sk) m.
Esperanto: kilo ^(eo)
Finès: köli ^(fi)
Francès: quille ^(fr) f.
Gallec: quilla ^(gl) f.
Georgià: კილი ^(ka) ‎(kili)
Grec: καρίνα ^(el) n. ‎(karina)
Italià: chiglia ^(it) f.
Llatí: carina ^(la) f.
Occità: quilha ^(oc) f.
Polonès: stępka ^(pl) f., kil ^(pl) m.
Portuguès: quilha ^(pt) f.
Romanès: chilă ^(ro) f.
Rus: киль ^(ru) m. ‎(kil)
Serbocroat: кобилица ^(sh), kobilica ^(sh) f.
Suec: köl ^(sv) c.
Turc: omurga ^(tr)
Volapük: kuil ^(vo)
Xinès: 龍骨 ^(zh) ‎(龙骨, lónggǔ)

Miscel·lània

Síl·labes: qui·lla (2)
Anagrames: alquil, qualli, quallí

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈki.ʎa/, meridional /ˈki.ʝa/

Americà: /ˈki.ʝa/, austral \ˈki.ʒa\

Rimes: -iʎa
Etimologia: Del francès quille.

Nom

quilla f. ‎(plural quillas)

quilla
forma femenina de quillo

Miscel·lània

Síl·labes: qui·lla (2)