imant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /iˈman/, balear /iˈmant/, /iˈman/

Occidental: nord-occidental /iˈman/, valencià /iˈmant/, /iˈman/

• Rimes: -ant

Àudio: central

(fitxer)

• Etimologia: Del català antic aïmant, del llatí vulgar *adimante(m), acusatiu del clàssic adamās, del grec antic ἀδάμας ‎(adámas, «indomable»), segle XIII.

Nom

imant m. ‎(plural imants)

1. Cos que té la propietat natural d'atreure el ferro o l'acer.
2. Objecte que ha adquirit artificialment la propietat d'atreure el ferro o l'acer.
3. Que té una personalitat atractiva, que inspira confiança.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: magnet ^(sq) m.
• Alemany: Magnet ^(de) m.
• Anglès: magnet ^(en)
• Àrab: مَغْنَاطِيس‎ ^(ar) m.
• Armeni: մագնիս ^(hy) ‎(magnís)
• Asturià: imán ^(ast) m.
• Basc: iman ^(eu)
• Belarús: магні́т ^(be) m. ‎(mahnit)
• Bengalí: অয়স্কান্ত ^(bn)
• Búlgar: магни́т ^(bg) m.
• Castellà: imán ^(es)
• Coreà: 자석 ^(ko) ‎(jaseok)
• Còrnic: tennven ^(kw) m.
• Danès: magnet ^(da) c.
• Eslovac: magnet ^(sk) m.
• Eslovè: magnet ^(sl) m.
• Esperanto: magneto ^(eo)
• Estonià: magnet ^(et)
• Finès: magneetti ^(fi)
• Francès: aimant ^(fr)
• Gallec: imán ^(gl) m.
• Gal·lès: magnet ^(cy) m.
• Georgià: მაგნიტი ^(ka) ‎(màgniti)
• Grec: μαγνήτης ^(el) m. ‎(magnitis)
• Hebreu: מַגְנֵט‎ ^(he) m.
• Hindi: चुंबक ^(hi) m.
• Hongarès: mágnes ^(hu)
• Ídix: מאַגנעט‎ ^(yi) m.
• Indonesi: magnet ^(id)

• Irlandès: maighnéad ^(ga) m.
• Islandès: segull ^(is) m.
• Italià: magnete ^(it)
• Japonès: 磁石 ^(ja)
• Kazakh: магнит ^(kk) ‎(magnït/magnit)
• Kirguís: магнит ^(ky) ‎(magnit)
• Letó: magnēts ^(lv) m.
• Lituà: magnetas ^(lt) m.
• Llatí: magnes ^(la) m.
• Macedoni: магнет ^(mk) m.
• Malai: magnet ^(ms)
• Maori: auto ^(mi)
• Mongol: соронз ^(mn)
• Neerlandès: magneet ^(nl) f.
• Noruec: magnet ^(no) m.
• Polonès: magnes ^(pl) m.
• Portuguès: ímã ^(pt) m.
• Romanès: magnet ^(ro) m.
• Rus: магни́т ^(ru) m. ‎(magnit)
• Serbocroat: магнет ^(sh), magnet ^(sh) m.
• Suahili: sumaku ^(sw)
• Suec: magnet ^(sv) c.
• Turc: mıknatıs ^(tr)
• Txec: magnet ^(cs) m.
• Urdú: مقناطیس‎ ^(ur) m.
• Uzbek: magnit ^(uz)
• Vietnamita: nam châm ^(vi)
• Xinès: 磁鐵 ^(zh) ‎(磁铁, cítiě)

Verb

imant

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imantar

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mant (2)
• Anagrames: matin, matín, minat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot