imant

Català

• Pronúncia: /iˈmant/
• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí vulgar adĭmas, derivat del grec antic ἀδάμας ‎(adámas, «indomable»)

Nom

i·mant m. ‎(plural imants)

1. Cos que té la propietat d'atreure el ferro.

Traduccions

    Traduccions: imant

Anglès: magnet (en) Castellà: imán (es)

Francès: aimant (fr) Italià: magnete (it)

Verb

i·mant

1. (baleàric) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb imantar

Referències

• Imant a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot