imant

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /iˈman/, balear /iˈmant/, /iˈman/
Occidental: nord-occidental /iˈman/, valencià /iˈmant/, /iˈman/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del català antic aïmant, del llatí vulgar *adimante(m), acusatiu del clàssic adamās, del grec antic ἀδάμας ‎(adámas, «indomable»), segle XIII.

Nom[modifica]

imant m. ‎(plural imants)

  1. Cos que té la propietat natural d'atreure el ferro o l'acer.
  2. Objecte que ha adquirit artificialment la propietat d'atreure el ferro o l'acer.
  3. Que té una personalitat atractiva, que inspira confiança.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

imant

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imantar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]