imant

Català

• Pronúncia: /iˈmant/
• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí vulgar adĭmas, segle XIII, derivat del grec antic ἀδάμας ‎(adámas, «indomable»)
• Anagrames: matin, matín, minat

Nom

i·mant m. ‎(plural imants)

1. Cos que té la propietat natural d'atreure el ferro o l'acer.
2. Objecte que ha adquirit artificialment la propietat d'atreure el ferro o l'acer.
3. Que té una personalitat atractiva, que inspira confiança.

Traduccions

Traduccions: imant

• Anglès: magnet ^(en)
• Castellà: imán ^(es)

• Francès: aimant ^(fr)
• Italià: magnete ^(it)

Verb

i·mant

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imantar

Vegeu també

• Imant a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot