acer

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əˈser/, balear /əˈse/
Occidental: /aˈseɾ/
  • Rimes: -eɾ
  • Etimologia: Del llatí tardà aciarium, derivat de aciēs.

Nom[modifica]

a·cer m. ‎(plural acers)

  1. Metall dur, mescla de ferro i carboni.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

a·cer

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb acerar

Vegeu també[modifica]


Francès antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí ācer.

Nom[modifica]

acer m.

  1. acer

Descendents[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈaː.kɛr/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *ak- («agut, punxenc») que també va donar el terme en grec antic ἄκρος, Ecke en alemany i edge en anglès.[1]

Adjectiu[modifica]

ācer m., ācris f., ācrum n. ‎(comparatiu ācrior, superlatiu ācrimus)

  1. agut, penetrant, fi
    Ex.: acer odor (traducció:«olor penetrant»)
    Ex.: acris acies (traducció:«vista aguda»)
  2. enèrgic, intens, aferrissat
    Ex.: acre proelium (traducció:«combat aferrissat»)
  3. agre

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu amb tres terminacions.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ācer ācris ācrum ācrēs ācria
Vocatiu ācer ācris ācrum ācrēs ācria
Acusatiu ācrem ācre ācrēs ācria
Genitiu ācris ācrium
Datiu ācrī ācribus
Ablatiu ācrī ācribus


Vegeu també[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.23