cera

Potser volíeu: c'era

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈsɛ.ɾə/, balear /ˈsə.ɾə/, /ˈsɛ.ɾə/

Occidental: /ˈse.ɾa/

• Rimes: -ɛɾa

• Etimologia: Del llatí cēra, segle XIII.
• Anagrames: acer ^(alfagrama), acre, arec, crea, creà, reca

Nom

ce·ra f. ‎(plural ceres)

1. Substància que segreguen les abelles per construir les cel·les on crien les larves.
2. Substància mal·leable a temperatura ambient i impermeable, formada per àcids grassos, alcohols o èsters, emprada per protegir o abrillantar superfícies.

Traduccions

Traduccions: cera

• Alemany: Wachs ^(de) n.
• Anglès: wax ^(en)
• Castellà: cera ^(es) f.
• Danès: voks ^(da)
• Eslovac: vosk ^(sk) m.
• Esperanto: vakso ^(eo)
• Francès: cire ^(fr) f.

• Italià: cera ^(it) f.
• Llatí: cera ^(la) f.
• Polonès: wosk ^(pl) m.
• Portuguès: cera ^(pt) f.
• Romanès: ceară ^(ro) f.
• Rus: воск ^(ru) m. ‎(vosk)
• Txec: vosk ^(cs) m.

Vegeu també

• Cera a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia: peninsular /ˈθe.ɾa/, americà /ˈse.ɾa/

Nom

ce·ra f. ‎(plural ceras)

1. cera

Llatí

• Pronúncia: /ˈkeː.ra/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *kar.

Nom

cēra f. ‎(genitiu cērae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cēra	cērae
Vocatiu	cēra	cērae
Acusatiu	cēram	cērās
Genitiu	cērae	cērārum
Datiu	cērae	cērīs
Ablatiu	cērā	cērīs

1. cera

Derivats

cērārius cērātum cēreus cērificō

cērō cērōferārius cērōsus cērula

Vegeu també

Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.532