imantar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /i.mənˈta/
Occidental: nord-occidental /i.manˈta/, valencià /i.manˈtaɾ/

Verb[modifica]

i·man·tar trans., pron. ‎(pronominal imantar-se)

  1. Donar a un tros de ferro o d'acer les propietats de l'imant.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: imanto, imanta, imantem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

i·man·tar ‎(present imanto, passat imanté, futur imantaré)

  1. imantar