soldat

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /suɫˈdat/, balear /soɫˈdat/, /suɫˈdat/

Occidental: /soɫˈdat/

• Rimes: -at
• Etimologia: De l’italià soldato ‎(«soldader»), de soldare ‎(«soldejar»), de soldo ‎(«soldada»), del llatí solidus ‎(«moneda d'or, encunyada a partir del s.IV»), segle XIV.

Nom

sol·dat m. ‎(plural soldats)

1. Persona que forma part d'un exèrcit.
2. Grau més baix dins de la jerarquia de l'exèrcit de terra.
3. (peixos) castanyoleta
4. (peixos) llenguado d'arena
5. (peixos) llenguado de fonera

Sinònims

militar, guerrer, milicià

Traduccions

Persona que forma part d'un exèrcit

• Alemany: Soldat ^(de) m.
• Anglès: soldier ^(en)
• Àrab: جُنْدِيّ‎ ^(ar) m.
• Basc: soldadu ^(eu) m.
• Bretó: soudard ^(br) m.
• Búlgar: войни́к ^(bg) m.
• Castellà: soldado ^(es)
• Coreà: 군인 ^(ko)
• Eslovac: vojak ^(sk) m.
• Eslovè: vojak ^(sl) m.
• Esperanto: soldato ^(eo)
• Feroès: hermaður ^(fo) m.
• Finès: sotilas ^(fi)
• Francès: soldat ^(fr) m.
• Friülà: soldât ^(fur)
• Gallec: soldado ^(gl) m.
• Gal·lès: milwr ^(cy) m.
• Georgià: ჯარისკაცი  ^(ka)
• Hindi: सैनिक ^(hi) m.
• Hongarès: katona ^(hu)
• Irlandès: saighdiúir ^(ga) m.

• Italià: soldato ^(it) m.
• Japonès: 兵士 ^(ja)
• Llatí: miles ^(la) m., bellator ^(la) m.
• Maltès: suldat ^(mt) m.
• Mongol: цэрэг ^(mn)
• Neerlandès: soldaat ^(nl) m.
• Nepalès: सैनिक ^(ne)
• Occità: soldat ^(oc) m.
• Polonès: żołnierz ^(pl) m., wojak ^(pl) m.
• Portuguès: soldado ^(pt) m.
• Quítxua: awqapuri ^(qu)
• Retoromànic: schuldà ^(rm) m.
• Romanès: soldat ^(ro) m.
• Rus: солда́т ^(ru) m. ‎(soldat)
• Sicilià: suldàtu ^(scn) m.
• Sànscrit: सैनिक ^(sa) m.
• Turc: asker ^(tr)
• Txec: voják ^(cs) m.
• Való: sôdård ^(wa)
• Vènet: soldà ^(vec)
• Xinès: 士兵 ^(zh)

Grau més baix de la jerarquia de l'exèrcit de terra

• Castellà: soldado ^(es)

• Hindi: पैदल ^(hi) m.

Verb

sol·dat

1. participi masculí singular del verb soldar

Vegeu també

• Soldat a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot