clatell

Català

Una geisha amb el clatell sense pintar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kɫəˈteʎ/, occidental /kɫaˈteʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: De clotell per assimilació, diminutiu de clot, segle XIX.

Nom

clatell m. ‎(plural clatells)

1. Part del coll que està al darrere.
2. Nuca de les persones.

Sinònims

• Part del coll: bescoll, clotell, cogot, corcoll

Derivats

• clatellada, clatellejar, clatellera, clatellot, clatellut

Compostos i expressions

• Clatell d'estelles o tenir molta llana al clatell: vulgarment, llanut, en el sentit de ximple.
• Gros de clatell: l'animal que té el bescoll gros i doble.
• Rapat de clatell: aquell qui el porta pelat i descobert.
• Tallar el clatell: matar mitjançant una ferida en el clatell.
• Treure la llana o arrugues del clatell: metafòricament, instruir, fer perdre la rudesa.
• Tenir els ulls al clatell: familiarment, no advertir allò que es té al davant.

Traduccions

Part del coll

• Alemany: Nacken ^(de)
• Anglès: nape ^(en)
• Àrab: قَفًا‎ ^(ar) f.
• Armeni: ծոծրակ ^(hy) ‎(tsotsrak)
• Belarús: паты́ліца ^(be) ‎(patílitsa)
• Búlgar: тил ^(bg) m. ‎(til)
• Castellà: cogote ^(es), colodrillo ^(es), nuca ^(es)
• Coreà: 목덜미 ^(ko) ‎(mokdeolmi)
• Danès: nakke ^(da) c.
• Eslovac: zátylok ^(sk) m.
• Eslovè: zatilje ^(sl) n.
• Esperanto: nuko ^(eo)
• Feroès: nakki ^(fo) m.
• Finès: niska ^(fi)
• Francès: nuque ^(fr)
• Friülà: codope ^(fur) m., cope ^(fur) m.
• Gallec: caluga ^(gl) f., brouca ^(gl) f.
• Grec: σβέρκος ^(el) m. ‎(sverkos)
• Hebreu: עֹרֶף‎ ^(he) m.
• Ídix: נאַקן‎ ^(yi) m.
• Italià: nuca ^(it)
• Japonès: 項 ^(ja)
• Llatí: cervix ^(la)
• Macedoni: тил ^(mk) m.
• Noruec: nakke ^(no) m.
• Occità: copet ^(oc) m.
• Polonès: kark ^(pl)
• Portuguès: nuca ^(pt) f.
• Quítxua: much'u ^(qu)
• Romanès: ceafă ^(ro) f.
• Rus: заты́лок ^(ru) m. ‎(zatílok)
• Serbocroat: затиљак ^(sh), zatiljak ^(sh)
• Sicilià: cozzu ^(scn) m.
• Suec: nacke ^(sv) c.
• Tai: ต้นคอ ^(th)
• Turc: ense ^(tr)
• Txec: zátylek ^(cs) m.
• Vietnamita: gáy ^(vi)
• Volapük: nük ^(vo)
• Xinès: 項 ^(zh) ‎(项, xiàng)

Gros de clatell

• Castellà: cervigudo ^(es)
• Francès: animal qui a une grosse nuque
• Italià: di grossa nuca
• Llatí: animal crassa et obesa cervice

Rapat de clatell

• Castellà: descogotado ^(es)
• Francès: qui a l'occiput pelé
• Italià: di nuca pelata, rapa
• Llatí: detecto et raso occipite incedens

Tallar el clatell

• Castellà: acogotar ^(es), acocotar ^(es)
• Francès: tuer en frappant à la nuque
• Italià: tagliare la nuca
• Llatí: ictu occipiti impacto interficere

Treure la llana del clatell

• Castellà: desasnar ^(es), aguzar ^(es), despavilar ^(es)
• Llatí: stimulo ^(la)

Tenir els ulls al clatell

• Castellà: tener los ojos en el colodrillo o telarañas en los ojos
• Llatí: in meridiana luce caecutirae

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·tell (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. (p. 368)