nuca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnu.kə/, occidental /ˈnu.ka/
• Rimes: -uka
• Etimologia: Del baix llatí nucha ‎(«medul·la espinal»), de l’àrab نخاع ‎(nuḫã’), segle XIV.
• Anagrama: cuna

Nom

nu·ca f. ‎(plural nuques)

1. Part posterior i inferior del cap on s’ajunta amb l’espinada.

Sinònims

• occípit
• tos

Relacionats

• clatell

Traduccions

Traduccions: nuca

• Anglès: occiput ^(en)
• Castellà: nuca ^(es) f.

• Francès: occiput ^(fr) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC