copula

Potser volíeu: copulà, còpula, cópula

Potser volíeu: copulà, còpula, cópula

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈpu.ɫə/
	balear /koˈpu.ɫə/, /kuˈpu.ɫə/
Occidental:	/koˈpu.ɫa/

• Rimes: -ula

Verb

copula

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de copular.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb copular.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·pu·la (3)
• Heterograma de 6 lletres (aclopu)

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈkoː.pʊ.la/
• Etimologia: Contracció de coapula, format pel prefix co- ‎(‘juntament’) i apere ‎(‘unir’).

Nom

cōpula f. ‎(genitiu cōpulae)

1. unió, lligam
2. agrupament
3. còpula

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cōpula	cōpulae
Vocatiu	cōpula	cōpulae
Acusatiu	cōpulam	cōpulās
Genitiu	cōpulae	cōpulārum
Datiu	cōpulae	cōpulīs
Ablatiu	cōpulā	cōpulīs

Derivats

• cōpulō