Vés al contingut

copula

De Viccionari
Potser volíeu: copulà, còpula, cópula
Potser volíeu: copulà, còpula, cópula

Català

[modifica]
Oriental:  central /kuˈpu.ɫə/
balear /koˈpu.ɫə/, /kuˈpu.ɫə/
Occidental:  /koˈpu.ɫa/

Verb

[modifica]

copula

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de copular.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb copular.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: co·pu·la (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aclopu)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkoː.pʊ.la/
  • Etimologia: Contracció de coapula, format pel prefix co- ‎(«juntament») i apere ‎(«unir»).

cōpula f. ‎(genitiu cōpulae)

  1. unió, lligam
  2. agrupament
  3. còpula

Declinació

[modifica]
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu cōpula cōpulae
Vocatiu cōpula cōpulae
Acusatiu cōpulam cōpulās
Genitiu cōpulae cōpulārum
Datiu cōpulae cōpulīs
Ablatiu cōpulā cōpulīs


Derivats

[modifica]