Vés al contingut

colo

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈkoː.loː/
  • Etimologia: Verb-1 de cōlum; verb-2 el protoindoeuropeu *kʷel-.

Verb-1

[modifica]

cōlō ‎(1a present?), cōlās ‎(2a present), cōlāre ‎(infinitiu), cōlāvī ‎(perfet), cōlātum ‎(supí)

  1. filtrar, jo filtro, colar, jo colo

Verb-2

[modifica]

colō ‎(1a present?), colis ‎(2a present), colere ‎(infinitiu), coluī ‎(perfet), cultum ‎(supí)

  1. llaurar, jo fixo, conrear, jo conreo
  2. habitar

cōlō

  1. datiu singular de cōlon
  2. ablatiu singular de cōlon
  3. datiu singular de cōlum
  4. ablatiu singular de cōlum

Vegeu també

[modifica]
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p. 639-640