conrear

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /kun.reˈa/
Occidental: nord-occidental /kon.reˈa/, valencià /kon.reˈaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: conreà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *corredare, format a partir del gòtic *gredan ‎(«tenir cura de»), segle XIV.

Verb[modifica]

conrear trans.

  1. (agricultura) Treballs que cal fer perquè una terra sigui productiva.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /kon.reˈaɾ/, meridional \koŋ.reˈaɾ\
Americà: alt /k(o)n.reˈaɾ/, baix \koŋ.reˈaɾ\, austral /kon.reˈaɾ/

Verb[modifica]

conrear ‎(present conreo, passat conreé, futur conrearé)

  1. adobar
  2. conrear

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·re·ar (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre conrear