binar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /biˈna/
Occidental:  nord-occidental /biˈna/
valencià /biˈnaɾ/, /biˈna/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: binà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *binare, de bīnī ‎(«dues vegades»), segle XVI.

Verb[modifica]

binar trans.

  1. Llaurar per segona vegada el mateix camp.
  2. Celebrar dues misses en una mateixa església.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bino, bina, binem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bi·nar (2)
  • Anagrama: abrín

Vegeu també[modifica]