binau

Català

Verb

binau

1. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de binar
2. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb binar

Variants

• [1] bineu
• [2] bineu

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·nau (2)
• Anagrames: buina, nabiu, nubià