bin

Multilingüe

• Etimologia: De l’àrab بِن ‎(bin), variant posicional de اِبْن ‎(ibn, «fill»), equivalent a l’hebreu בן ‎(ben).

Nom propi

bin

1. (en noms de persona àrabs) fill de

   Ossama bin Laden: Ossama fill de Laden.

Sinònims

• ibn

Relacionats

• abu

Català

Verb

bin

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de binar.

Variants

• bino, bine, bini

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bin/
• Etimologia: Relacionat amb el basc bi, protobasc *biga.

Numeral

bin • ‎()

1. dos

Variants

• bi ‎()

Relacionats

• Viccionari:Numerals en ibèric

Nom propi

bin • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

Variants

• biḿ ‎()

Derivats

• aŕsbin ‎()
• atinbin ‎()
• baśbin ‎()
• bilosbin ‎()
• bintaŕ ‎()
• ianbin ‎()
• tikirsbin ‎()