colar

From Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[edit]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kuˈɫa/, balear /koˈɫa/, /kuˈɫa/
Occidental: nord-occidental /koˈɫa/, valencià /koˈɫaɾ/

Verb[edit]

co·lar trans., pron. ‎(pronominal colar-se)

  1. Filtrar un líquid, separar-lo d'altres substàncies.
    Colar la infusió abans de servir-la.

Conjugació[edit]

Sinònims[edit]

Derivats[edit]

Traduccions[edit]

Vegeu també[edit]


Castellà
[edit]

  • Pronúncia:
Peninsular: /koˈlaɾ/
Americà: alt /k(o)ˈlaɾ/, baix /koˈlaɾ/

Verb[edit]

co·lar trans., intr., pron. ‎(pronominal colarse, present cuelo, passat colé, futur colaré)

  1. (transitiu) colar
  2. (transitiu) bugadejar
  3. (transitiu, antic) col·lar
  4. (transitiu, col·loquial) fer passar, empassar-se
    Eso que dices no cuela - això que dius no m’ho empasso.
  5. (pronominal, col·loquial) colar-se, esquitllar-se
  6. (pronominal) esmunyir-se
    Buscaba un resquicio por donde colarse - cercava una escletxa per on esmunyir-se.
  7. (pronominal, col·loquial) vessar-la
    Me he colado con las respuetas - l’he vessada amb les respostes