entrar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ənˈtɾa
Occidental: nord-occidental /enˈtɾa/, valencià /enˈtɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: entrà
  • Etimologia: Del llatí intrare, format pel sufix in ‎(«cap endins»), més el sufix tra ‎(«comparació») i la desinència verbal d'infinitiu, segle XII.

Verb[modifica]

entrar intr., trans., pron. ‎(pronominal entrar-se)

  1. Passar de fora cap endins.
  2. Començar, introduir.
  3. Fer una entrada.
  4. (tennis de taula) Tocar, la pilota, la taula dintre els límits reglamentaris de la superfície de joc.
  5. (tennis de taula) Prendre la iniciativa en el joc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: entro, entra, entrem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /enˈtɾaɾ/, meridional \eŋˈtɾaɾ\
Americà: alt /enˈt͡saɾ/, baix \eŋˈtɾaɾ\, austral /enˈtɾaɾ/

Verb[modifica]

en·trar intr. ‎(present entro, passat entré, futur entraré)

  1. entrar