irrompre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: irrompré


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ir·rom·pre intr.

  1. Aparèixer de forma inesperada, amb força i interrompent les condicions existents.
    Per exemple, una tempesta en un indret solejat, un descontrolat en un acte públic, un exèrcit en terreny enemic, etc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: irrompo, irromp, irrompem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

irrompre

  1. irrompre

Sinònims[modifica]