collar

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kuˈʎa/, balear /koˈʎa/, /kuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /koˈʎa/, valencià /koˈʎaɾ/
Nom: del llatí collāre, segle XIV.
Verb: de coll, segle XIII, del llatí collum.

Nom[modifica]

co·llar m. ‎(plural collars)

  1. Corretja o cadena que es posa al voltant del coll d’un animal.
  2. (valencià, balear, tortosí, lleidatà) collaret
  3. Anella emprada en navegació per estrènyer fortament un objecte.
  4. (futbol americà) Peça de l'equip d'un jugador que s'utilitza per a protegir-se el coll.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

co·llar trans.

  1. Unir fortament dues peces.
  2. Ajuntar dos animals per aprofitament humà.
    Ex.: "Collar els bous"
  3. (valencià, eivissenc) coagular

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: collo, colla, collem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

collar ‎(plural collars)

  1. coll (de la camisa, de roba)
  2. collar
  3. (golf) avantgreen

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • collar. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

co·llar m. ‎(plural collares)

  1. collar
  2. (esgrima) gorgera