collant

Potser volíeu: col·lant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎan/
	balear /koˈʎant/, /kuˈʎan/
Occidental:	nord-occidental /koˈʎan/
	valencià /koˈʎant/, /koˈʎan/

• Rimes: -ant

Verb

collant

1. Gerundi del verb collar

Francès

• Pronúncia: /kɔ.lɑ̃/
• Etimologia: De coller.

Adjectiu

collant m. ‎(femení collante, plural masculí collants, plural femení collantes)

1. enganxós

   «Des rubans collants, alourdis de mouches, pendaient du plafond comme des saucisses.» (Elsa Triolet, Le premier accroc coûte deux cents francs, 1944,)

   Hi havia cintes enganxoses, plenes de mosques, que penjaven del sostre com salsitxes.

2. ajustat

   «Celui-ci, un camelot, qui n’a peut-être pas dix-huit ans, la casquette enfoncée jusqu’aux oreilles, chaussé de bottes collantes, tourne autour du cercle de curieux en soulevant ses bottes.» (Charles-Louis Philippe, Bubu de Montparnasse, 1901)

   Aquest, un venedor ambulant, que no devia tenir més de divuit anys, amb la gorra clavada fins a les orelles, calçat amb botes ajustades, camina al voltant del cercle de curiosos alçant les botes.

3. plom, pesat, plasta

   Qu'est-ce qu'il peut être collant, ton patron !

   Què pesat pot arribar a ser el teu patró!

Nom

collant m. ‎(plural collants)

1. mitges, mitjó transparent
2. viso