collant

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: col·lant


Català
[modifica]

Oriental: central /kuˈʎan/, balear /koˈʎant/, /kuˈʎan/
Occidental: nord-occidental /koˈʎan/, valencià /koˈʎant/, /koˈʎan/

Verb[modifica]

co·llant

  1. Gerundi del verb collar


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /kɔ.lɑ̃/
  • Etimologia: De coller.

Adjectiu[modifica]

collant m. ‎(femení collante, plural masculí collants, plural femení collantes)

  1. enganxós
    Des rubans collants, alourdis de mouches, pendaient du plafond comme des saucisses.[1]—«Hi havia cintes enganxoses, plenes de mosques, que penjaven del sostre com salsitxes.»
  2. ajustat
    Celui-ci, un camelot, qui n’a peut-être pas dix-huit ans, la casquette enfoncée jusqu’aux oreilles, chaussé de bottes collantes, tourne autour du cercle de curieux en soulevant ses bottes.[2]—«Aquest, un venedor ambulant, que no devia tenir més de divuit anys, amb la gorra clavada fins a les orelles, calçat amb botes ajustades, camina al voltant del cercle de curiosos alçant les botes.»
  3. plom, pesat, plasta
    Qu'est-ce qu'il peut être collant, ton patron !—«Què pesat pot arribar a ser el teu patró!»

Nom[modifica]

collant m. ‎(plural collants)

  1. mitges, mitjó transparent
  2. viso

Vegeu també[modifica]

  1. Elsa Triolet, Le premier accroc coûte deux cents francs, 1944,
  2. Charles-Louis Philippe, Bubu de Montparnasse, 1901