colle

Potser volíeu: col·le

Català

Verb

colle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de collar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb collar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb collar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb collar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lle (2)
• Anagrames: cel·lo, ocell

Francès

• Pronúncia: /kɔl/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí vulgar *colla, procedent del grec antic κόλλα ‎(kólla).

Nom

colle f. ‎(plural colles)

1. cola, pega

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔl.lɛ/

Nom

colle

1. ablatiu singular de collis