collis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: collís, col·lis


Català
[modifica]

Verb[modifica]

co·llis

  1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb collar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɔl.lɪs/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea kolən- («elevació del terreny»).

Nom[modifica]

collis m. ‎(genitiu collis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu collis collēs
Vocatiu collis collēs
Acusatiu collem collēs
Genitiu collis collium
Datiu collī collibus
Ablatiu colle collibus
  1. pujol, turó

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Nom[modifica]

collīs

  1. datiu plural de collum
  2. ablatiu plural de collum

Vegeu també[modifica]