collis

Potser volíeu: collís, col·lis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔ.ʎis/

Verb

collis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb collar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·llis (2)
• Anagrames: llicsó, llisco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔl.lɪs/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea kolən- («elevació del terreny»).

Nom

collis m. ‎(genitiu collis)

1. pujol, turó

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	collis	collēs
Vocatiu	collis	collēs
Acusatiu	collem	collēs
Genitiu	collis	collium
Datiu	collī	collibus
Ablatiu	colle	collibus

Derivats

• collīnus
• colliculus

Relacionats

• mons

Nom

collīs

1. datiu plural de collum
2. ablatiu plural de collum

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Article corresponent a la Viquipèdia en llatí