cadena

Una cadena rovellada.

Català

• Pronúncia: or.: /kəˈðɛ.nə/, occ.: /kaˈðe.na/
• Etimologia: Del llatí catena.

Nom

ca·de·na f. (plural cadenes)

1. La filera de moltes anelles o baules enllaçades amb unes altres pels caps, generalment de metall, com per exemple un collar, la cadena del vàter, les cadenes del cotxe per a la neu, la cadena d'un bicicleta, etc. .
2. Metafòricament, la subjecció o vincle que causa una passió vehement o una obligació .
3. Successió, sèrie o encadenament d'esdeveniments o d'elements (per exemple, cadena hotelera, cadena de muntanyes, etc.) .
4. Antigament, el conjunt de presidiaris que anaven a cumplir la pena lligats un darrere de l'altre , i per extensió, la pena de presó .
5. Antigament, l'anella que encadenava els peus dels presidiaris , o grillons.
6. L'enllaç de fustes o bigues unides pels caps unes amb les altres .
7. Mida arbitrària que acostumen a usar els enginyers en els camins .
8. En la antiga marina, la que passant de banda a banda sobre el combés, dividia la part del buc que incloïa el castell de proa .
9. En les contradances, cert moviment que es forma donant-se tres vegades la mà amb vàries postures (cadena simple), o que es forma donant-se cinc vegades les mans (cadena doble) .
10. Conjunt d'emissores de ràdio o de televisió .
11. En informàtica, en programació, tipus de dada capaç d'emmagatzemar una serie de mida variable de caràters. Típicament s'utilitza per emmagatzemar paraules i textos.

Compostos i expressions

1. Renunciar la cadena: cedir els béns a favor dels creditors .
2. Cadena perpètua: pena de presó a perpetuïtat .
3. En cadena: de forma encadenada, consecutiva, continuada .
4. Cadena alimentària o cadena tròfica: conjunt d'organismes segons de què s'alimenten .
5. Cadena respiratòria o cadena de transport d'electrons: successió de reaccions químiques que tenen lloc a la membrana mitocondrial de cèl·lules eucariotes, mitjançant les quals té lloc la reoxidació dels equivalents reduïts durant el catabolisme cel·lular i la generació del potencial electroquímic de protons que permetrà la síntesi d'ATP mitjançant la fosforilació oxidativa .
6. Cadena de desintegració: sèrie radioactiva o mode de decaïment, és a dir, el camí que segueix un radioisòtop, fins que acaba convertint-se en un isòtop estable .

Derivats

1. cadenador, cadenat, cadenar, encadenar, encadenament, desencadenar, desencadenament.

Traduccions

    Filera d'anelles

Anglès: chain (en) Castellà: cadena (es)

Francès: chaîne (fr), cadène (fr) Italià: catena (it) Llatí: catena (la)

    Subjecció, obligació, vincle

Castellà: cadena (es) Francès: esclavage (fr)

Italià: vincolo (it), nodo (it), laccio (it) Llatí: vinculum (la), subjectio (la)

    Successió, sèrie

Alemany: Kette (de), cadena hotelera: Hotelkette (de), cadena de botigues: Ladenkette (de) Castellà: cadena (es) Francès: enchaînement (fr)

Italià: seguito (it), serie (it) Llatí: eventuum series

    Conjunt de presidiaris

Castellà: cadena (es) Francès: chaîne (fr)

Italià: catena (it) Llatí: esgastulorum grex remigis aliisve poenis damnatorum

    Enllaç de fustes

Castellà: cadena (es) Francès: poutres ajoutées les unes aux autres par les bouts

Italià: catena (it) Llatí: catena (la)

    Mida arbitrària per camins

Castellà: cadena (es) Francès: mesure qui sert pour déterminer l'espace des routes

Italià: misura non fissa colla quale si misurano le strade Llatí: catena dimetiendis spatiis viarum

    Grillons

Castellà: arropeya (es)

    Cadena que dividia un buc

Castellà: cadena (es) Llatí: catena (la)

    Renunciar la cadena

Castellà: renunciar la cadena Llatí: bona cedere, concedere

    Emissores de ràdio

Alemany: Sender (de)

Francès: station (fr)

Cadenes per a la neu acoplades a la roda d'un vehicle.

Castellà

• Pronúncia: /kaˈðe.na/
• Etimologia: Del llatí catena.

Nom

ca·de·na f. (plural cadenas)

1. Cadena (filera de moltes anelles unides amb unes altres pels caps, generalment de metall) .
2. Cadena (metafòricament, la subjecció que causa una passió vehement o una obligació) .
3. Cadena (antigament, el conjunt de presidiaris que anaven a complir la pena lligats un darrere de l'altre) .
4. Cadena (enllaç de fustes o bigues unides pels caps unes amb les altres) .
5. Cadena (successió o encadenament d'esdeveniments) .
6. Cadena (mida arbitrària que acostumen a usar els enginyers en els camins) .
7. Cadena (en la antiga marina, la que passant de banda a banda sobre el combés, dividia la part del buc que incloïa el castell de proa) .
8. Cadena (emissores de ràdio o de televisió).

Compostos i expressions

1. Renunciar la cadena: renunciar la cadena (cedir els béns a favor dels creditors) .