renunciar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.nun.siˈa/
Occidental:	nord-occidental /re.nun.siˈa/
	valencià /re.nun.siˈaɾ/, /re.nun.siˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí renuntiare, segle XIII

Verb

renunciar trans., intr.

1. Rebutjar algun dret o benefici de forma voluntària (una herència, un càrrec, un premi, un dret, etc.).

Conjugació

Primera conjugació amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	renunciar			haver renunciat
Gerundi	renunciant			havent renunciat
Participis	renunciat, renunciada, renunciats, renunciades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	renuncio	renuncies	renuncia	renunciem	renuncieu	renuncien
	renuncie						val
	renunciï						sept
	renuncii			renunciam	renunciau		bal
Imperfet	renunciava	renunciaves	renunciava	renunciàvem	renunciàveu	renunciaven
Passat simple	renuncií	renunciares	renuncià	renunciàrem	renunciàreu	renunciaren	v.cent, eiv
Futur	renunciaré	renunciaràs	renunciarà	renunciarem	renunciareu	renunciaran
Condicional	renunciaria	renunciaries	renunciaria	renunciaríem	renunciaríeu	renunciarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	renunciï	renunciïs	renunciï	renunciem	renuncieu	renunciïn
	renuncie	renuncies	renuncie			renuncien	occ
Imperfet	renunciés	renunciessis	renunciés	renunciéssim	renunciéssiu	renunciessin
		renunciesses		renunciéssem	renunciésseu	renunciessen
	renunciàs	renunciasses	renunciàs	renunciàssem	renunciàsseu	renunciassen	bal, nota 1
		renunciassis		renunciàssim	renunciàssiu	renunciassin	bal
	renunciara	renunciares	renunciara	renunciàrem	renunciàreu	renunciaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		renuncia	renunciï	renunciem	renuncieu	renunciïn
					renunciau		bal, alg
			renuncie			renuncien	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... renunciat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... renunciar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... renunciat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... renunciat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... renunciat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... renunciat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... renunciar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... renunciat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... renunciat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... renunciat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Sinònims

• abandonar.
• alliberar.
• cessar, deixar, parar.
• perdre.
• repudiar.

Traduccions

Rebutjar algun dret o benefici [1]

• Castellà: renunciar ^(es)
• Hindi: छोड़ना ^(hi)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·nun·ci·ar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: renunciar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /re.nunˈθjaɾ/, meridional \re.nuŋˈθjaɾ\

Americà: alt /re.nunˈsjaɾ/, baix \re.nuŋˈsjaɾ\, austral /re.nunˈsjaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí renuntiāre.

Verb

renunciar trans. ‎(present renuncio, passat renuncié, futur renunciaré)

1. renunciar

Miscel·lània

• Síl·labes: re·nun·ciar (3)