abandonar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.βən.duˈna/, balear /ə.bən.doˈna/, /ə.bən.duˈna/
Occidental: nord-occidental /a.βan.doˈna/, valencià /a.βan.doˈnaɾ/

Verb[modifica]

a·ban·do·nar trans., pron. ‎(pronominal abandonar-se)

  1. Deixar de banda, desemparar, no fer cas d'una cosa o persona.
  2. Dir fàstics a algú.
  3. Donar per menys preu alguna cosa.
  4. Perdre els ànims, desanimar-se.
  5. (pronominal) entregar-se del tot a alguna cosa, com a la pietat d'algú, als vicis, etc.
  6. (pronominal) menysprear-se, envilir-se.
  7. No cuidar de les seves obligacions o interessos.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: abandono, abandona, abandonem

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \a.βan.doˈnaɾ\, meridional \a.βaŋ.doˈnaɾ\
Americà: alt /a.ban.doˈnaɾ/, baix \a.βaŋ.doˈnaɾ\, austral \a.βan.doˈnaɾ\

Verb[modifica]

a·ban·do·nar ‎(present abandono, passat abandoné, futur abandonaré)

  1. abandonar

Conjugació[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

abandonar ‎(pronominal s'abandonar)

  1. abandonar
  2. (pron.) abandonar-se

Sinònims[modifica]