envilir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əm.biˈɫi/, balear /əɱ.viˈɫi/
Occidental: nord-occidental /em.biˈɫi/, valencià /eɱ.viˈɫiɾ/, /em.biˈɫiɾ/

Verb[modifica]

en·vi·lir trans., pron. ‎(pronominal envilir-se)

  1. Tractar algú amb vilesa.
  2. (pronominal) Esdevenir menyspreable.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: envileixo, envileix, envilim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]