vincle
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈbiŋ.kɫə/, balear /ˈviŋ.kɫə/ Occidental: nord-occidental /ˈbiŋ.kɫe/ valencià /ˈviŋ.kɫe/, /ˈbiŋ.kɫe/
- Etimologia: Del llatí vĭncŭlum («lligam»), segle XIV.
Nom[modifica]
vincle m. (plural vincles)
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
Verb[modifica]
vincle
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vinclar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vinclar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vinclar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vinclar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: vin·cle (2)
- Heterograma de 6 lletres (ceilnv)
Vegeu també[modifica]
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius masculins en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes