Vés al contingut

mida

De Viccionari
Potser volíeu: midà, midá

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmi.ðə/, occidental /ˈmi.ða/
  • Rimes: -ida
  • Etimologia: Probablement indoeuropeu, semblant al llatí metiri, «mesurar», segle XIII.

mida f. ‎(plural mides)

  1. Dimensió d'alguna cosa, mesura lineal.
  2. Instrument que serveix per conèixer les dimensions d'alguna cosa.
  3. (catolicisme) Cinta o tafetà beneït que té la llargària d'alguna imatge.
  4. Regla, proporció, correspondència d'una cosa amb altra.

Compostos i expressions

[modifica]
  • fora mida, o sense mida, excessiu, sense moderació.
  • passar de mida, ser excessiu.
  • prendre la mida de l'esquena, bastonejar a algú.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

mida

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de midar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb midar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mi·da (2)
  • Anagrama: amid

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \ˈmi.ða\
Americà: alt /ˈmi.da/, baix \ˈmi.ða\

mida f. ‎(plural midas)

  1. (Aragó) mida, mesura

Verb

[modifica]

mida

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb medir
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb medir
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb medir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mi·da (2)
  • Anagrama: miad

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mida