trop

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾɔp/
• Rimes: -ɔp
• Etimologia: Del llatí tropus, del grec antic τρóπος ‎(trópos), segle XVI.

Nom

trop m. ‎(plural trops)

1. Figura retòrica de caràcter semàntic quan s’usa un mot amb una significació que no és la pròpia.

Hipònims

• antonomàsia, metàfora, metonímia, sinècdoque

Traduccions

Traduccions

• Anglès: trope ^(en)
• Castellà: tropo ^(es)
• Francès: trope ^(fr) m.
• Italià: tropo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: port ^(revers)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat

Català antic

• Etimologia: De l'occità antic trop (actual tròp), del llatí *troppus ‎(«ramat, excés»), del fràncic *þorp ‎(«aplec, assemblea»).

Adverbi

trop

1. molt, massa

   «Lo camarlench dix al cardenal que ço que el havia dit sseria trop greu de adur a fi e que seria trop de gran messió a precurar aquell negoci.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

   «Tempransa és virtut qui stà en mig de dos vicis: la ·I· vici és peccat per massa granea, l' altre és peccat per massa poca quantitat. E per aysò, entre trop e poc cové star tempransa.» (Llibre de l'orde de cavalleria, s. XV)

Derivats

• tropell

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Francès

• Etimologia: Del llatí *troppus, del fràncic *þorp ‎(«aplec, assemblea»).

Adverbi

trop

1. massa

   C'est trop grand pour moi. ― És massa gran per a mi.

2. (col·loquial) Emprat com a intensificador, molt

   Il est trop mignon. ― És molt maco.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: port ^(revers)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre trop