medir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /məˈði/
Occidental:  nord-occidental /meˈði/, valencià /meˈðiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del castellà medir, segle XIX, cognat del català antic medir usat esporàdicament fins al segle XV.

Verb[modifica]

medir trans.

  1. (castellanisme) mesurar, amidar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: medeixo, medeix, medim

Variants[modifica]

  • midir (central, nord-occidental)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: me·dir (2)
  • Anagrama: direm

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

medir

  1. amidar

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \meˈðiɾ\
Americà: alt /meˈdiɾ/, baix \meˈðiɾ\

Verb[modifica]

medir ‎(present mido, passat medí, futur mediré)

  1. mesurar, amidar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: me·dir (2)