instrument

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ins.truˈmen/, balear /ins.truˈment/

Occidental: nord-occidental /ins.truˈmen/, valencià /ins.truˈment/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí instruměntum, format pel prefix in ‎(«cap endins»), amb el terme structus ‎(«construït») i el sufix mentum ‎(«resultat, eina»), segle XIV.

Nom

instrument m. ‎(plural instruments)

1. Objecte fabricat que serveix d'eina per a fer una cosa.
2. Cadascun dels objectes destinats a produir música.

Derivats

instrumental, instrumentació

Sinònims

eina, mitjà

Traduccions

Objecte destinat a produir música

• Alemany: Instrument ^(de) n.
• Anglès: instrument ^(en)
• Àrab: الة موسيقية‎ ^(ar)
• Búlgar: инструмент ^(bg) m.
• Castellà: instrumento ^(es)
• Coreà: 악기 ^(ko) ‎(akgi)
• Danès: instrument ^(da) n.
• Eslovac: nástroj ^(sk) m., inštrument ^(sk) m.
• Eslovè: instrument ^(sl) m.
• Esperanto: instrumento ^(eo)
• Estonià: pill ^(et)
• Finès: soitin ^(fi), instrumentti ^(fi)
• Francès: instrument ^(fr)
• Friülà: instrument ^(fur) m.
• Gallec: instrumento ^(gl) m.
• Grec: όργανο ^(el) n. ‎(órgano)
• Grec antic: ὄργανον ^(grc) n. ‎(órganon)
• Groenlandès: nipilersuut ^(kl)
• Hebreu: כלי נגינה‎ ^(he)

• Hongarès: hangszer ^(hu)
• Irlandès: uirlis ^(ga) f., ionstraim ^(ga) f.
• Islandès: hljóðfæri ^(is)
• Italià: strumento ^(it)
• Japonès: 楽器 ^(ja)
• Letó: instruments ^(lv) m.
• Lituà: instrumentas ^(lt) m.
• Llatí: organum ^(la) n.
• Neerlandès: instrument ^(nl) n.
• Noruec: instrument ^(no) n.
• Polonès: instrument ^(pl) m.
• Portuguès: instrumento ^(pt) m.
• Romanès: instrument ^(ro) n.
• Rus: инструме́нт ^(ru) m. ‎(instrument)
• Suec: instrument ^(sv) n.
• Txec: nástroj ^(cs) m.
• Urdú: اوزار‎ ^(ur) m.
• Xinès: 樂器 ^(zh) ‎(乐器, yuèqì)

Eina

• Alemany: Werkzeug ^(de) n., Instrument ^(de) n.
• Anglès: instrument ^(en), tool ^(en)
• Àrab: آلَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: գործիք ^(hy) ‎(gortsik)
• Belarús: інструме́нт ^(be) m. ‎(instrument)
• Búlgar: оръ́дие ^(bg) n., сечиво́ ^(bg) n.
• Castellà: instrumento ^(es) m.
• Coreà: 도구 ^(ko) ‎(dogu)
• Danès: instrument ^(da) n., værktøj ^(da) n.
• Eslovac: nástroj ^(sk) m.
• Eslovè: orodje ^(sl) n.
• Estonià: vahend ^(et)
• Finès: väline ^(fi)
• Gal·lès: teclyn ^(cy) m.
• Georgià: ინსტრუმენტი ^(ka) ‎(instrúmenti)
• Grec: εργαλείο ^(el) n. ‎(ergalio)
• Grec antic: ἐργαλεῖον ^(grc) n. ‎(ergaleîon)
• Hebreu: כלי‎ ^(he) m.
• Hindi: साधन ^(hi) m.
• Hongarès: műszer ^(hu)
• Italià: strumento ^(it) m.
• Japonès: 器具 ^(ja)
• Javanès: alat ^(jv)

• Kazakh: аспап ^(kk) ‎(aspap)
• Kirguís: аспап ^(ky) ‎(aspap)
• Letó: riks ^(lv) m., ierice ^(lv) f.
• Lituà: įrankis ^(lt) m., prietaisas ^(lt) m.
• Llatí: instrumentum ^(la) n.
• Neerlandès: instrument ^(nl) n.
• Noruec: redskap ^(no)
• Persa: اسباب‎ ^(fa)
• Polonès: instrument ^(pl) m., narzędzie ^(pl) n.
• Portuguès: instrumento ^(pt) m.
• Rus: инструме́нт ^(ru) m. ‎(instrument), ору́дие ^(ru) n. ‎(orúdie)
• Serbocroat: алат ^(sh), alat ^(sh) m.
• Suec: instrument ^(sv) n.
• Tadjik: асбоб ^(tg)
• Tai: เครื่อง ^(th)
• Turc: enstrüman ^(tr), alet ^(tr)
• Txec: nástroj ^(cs) m.
• Ucraïnès: інструме́нт ^(uk) m. ‎(instrument)
• Urdú: آلہ‎ ^(ur) f.
• Uzbek: asbob ^(uz)
• Vietnamita: dụng cụ ^(vi)
• Xinès: 工具 ^(zh) ‎(gōngjù)

Verb

instrument

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instrumentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tru·ment (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪnstɹʊmənt/

  àudio (EUA)

Nom

instrument ‎(plural instruments)

1. instrument

Verb

instrument ‎(3a persona singular present instruments, gerundi instrumenting, passat i participi instrumented)

1. instrumentar

Francès

• Pronúncia: /ɛ̃s.tʁyˈmɑ̃/

  àudio

Nom

instrument m. ‎(plural instruments)

1. instrument
2. (pilota basca) eina

Sinònims

• engin

Vegeu també

• instrument. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].