collares

Potser volíeu: col·lares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎa.ɾəs/
	balear /koˈʎa.ɾəs/, /kuˈʎa.ɾəs/
Occidental:	/koˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

collares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de collar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb collar.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lla·res (3)
• Anagrama: escollar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /koˈʎa.ɾes/, meridional /koˈʝa.ɾeh/

Americà: alt /koˈʝa.(ɾe)s/, baix /koˈʝa.ɾeh/, austral \koˈʒa.ɾes\

• Rimes: -aɾes

Nom

collares m. pl.

1. forma plural de collar