precepte
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /pɾəˈsep.tə/, occidental /pɾeˈsɛp.te/
- Rimes: -ɛpte
- Etimologia: Del llatí praeceptum.
Nom
[modifica]precepte m. (plural preceptes)
- Indicació d'obligat compliment sobre com actuar.
- «Alvaro Espina, en la seva obra Fortalitium fidei, classifica les transgressions dels conversos dividint-les en aquelles que afecten els costums i els preceptes jueus, les que afecten els preceptes cristians, les que afecten el matrimoni, els dogmes i les creences.» (Manuel Riu Riu, Salvador Claramunt, Acta historica et archaeologica mediaevalia 13, 1992, p.78)
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: pre·cep·te (3)