norma

Potser volíeu: Norma

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnor.mə/, occidental /ˈnoɾ.ma/
• Rimes: -oɾma
• Etimologia: Del llatí norma ‎(«regla, llei»), segle XIV.

Nom

norma f. ‎(plural normes)

1. Regla a seguir.

Derivats

• normal
• normatiu

Sinònims

• acta, carta, constitució, cànon, decret, doctrina, fur, jurisdicció, legislació, llei, ordenança, precepte, regla
• pauta, regla
• regla, regulació

Traduccions

Traduccions: norma

• Alemany: Norm ^(de) f.
• Anglès: norm ^(en)
• Búlgar: правило ^(bg) n.
• Castellà: norma ^(es)
• Finès: normi ^(fi)
• Francès: norme ^(fr)
• Friülà: norme ^(fur) f.
• Gallec: norma ^(gl) f.

• Italià: norma ^(it) f.
• Japonès: 規範 ^(ja)
• Occità: nòrma ^(oc) f.
• Portuguès: norma ^(pt) f.
• Romanès: normă ^(ro) f.
• Rus: но́рма ^(ru) f. ‎(norma)
• Txec: norma ^(cs) f.
• Ucraïnès: но́рма ^(uk) f. ‎(norma)

Miscel·lània

• Síl·labes: nor·ma (2)
• Anagrames: manró, ornam, Ramon, roman

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

norma ‎(plural normas)

1. norma

Vegeu també

• norma. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnoɾ.ma/

Nom

norma f. ‎(plural normas)

1. norma

Miscel·lània

• Síl·labes: nor·ma (2)

Vegeu també

• norma. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].