normatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nur.məˈtiw/
	balear /noɾ.məˈtiw/, /nur.məˈtiw/
Occidental:	/noɾ.maˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: De norma.

Adjectiu

normatiu m. ‎(femení normativa, plural masculí normatius, plural femení normatives)

1. Emprat com a norma o model de referència.

   «Això implica que s'ha de disposar d'un grup normatiu per poder fer la baremació.»

   Juana Gómez Benito, M. Victòria Carreras Archs, Psicometria: anàlisi de dades amb SPSS, 2005, p.53

Traduccions

Traduccions

• Anglès: normative ^(en)
• Castellà: normativo ^(es)
• Francès: normatif ^(fr)
• Italià: normativo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: nor·ma·tiu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aimnortu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB