Vés al contingut

pauta

De Viccionari
Potser volíeu: pautà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpaw.tə/, occidental /ˈpaw.ta/
  • Rimes: -awta
  • Etimologia: Del castellà pauta, del llatí pacta, plural de pactum, doblet del patrimonial pacte, segle XIX.

pauta f. ‎(plural pautes)

  1. Ratlla o ratlles horitzontals que serveixen de guia per a escriure recte.
  2. Model, norma.
    Establir una pauta de conducta.
  3. (música) Pentagrama.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

pauta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pautar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pautar

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí plautus ‎(«pla, referit als peus»).

pauta

  1. pota
  2. cama dels animals

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /ˈpau.ta/
Americà: alt /ˈpau.t(a)/, baix /ˈpau.ta/

pauta f. ‎(plural pautas)

  1. pauta

Verb

[modifica]

pauta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pautar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb pautar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pau·ta (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pauta