Vés al contingut

pacta

De Viccionari
Potser volíeu: pactà

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpak.tə/, occidental /ˈpak.ta/
  • Rimes: -akta

Verb[modifica]

pacta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pactar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pactar

Miscel·lània[modifica]

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈpak.ta/
  • Etimologia: De pactum.

Nom[modifica]

pacta f. ‎(genitiu pactae)

  1. promesa, núvia

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu pacta pactae
Vocatiu pacta pactae
Acusatiu pactam pactās
Genitiu pactae pactārum
Datiu pactae pactīs
Ablatiu pactā pactīs


Vegeu també[modifica]

  • Mayer i Olivé (director), Marc. «P». A: Diccionari Il·lustrat Llatí-Català Català-Llatí, 2a. Barcelona: Larousse i Vox, 2017, 351. ISBN 978-84-9974-234-2.