acta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈak.tə/, occidental /ˈak.ta/
• Rimes: -akta
• Homòfon: acte
• Etimologia: Del llatí acta ‎(«fets»), derivat del verb agere ‎(«moure cap endavant, determinar»), segle XIII.

Nom

acta f. ‎(plural actes)

1. Document formal que expressa per escrit un acord o manifestació de voluntat.

Sinònims

registre, llei

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Akte ^(de) f., Mitschrift ^(de) f.
• Anglès: minutes ^(en)
• Basc: akta ^(eu)
• Castellà: acta ^(es)
• Francès: acte ^(fr)
• Gallec: acta ^(gl) f.

• Grec: πρακτικά ^(el) n. pl. ‎(praktikà)
• Italià: verbale ^(it), atto ^(it)
• Portuguès: ata ^(pt) f.
• Romanès: act ^(ro) n.
• Rus: протоко́л ^(ru) m. ‎(protokol)

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ta (2)
• Anagrames: acat, atac, Catà, taca, tacà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈak.ta/

Americà: alt /ˈak.t(a)/, baix /ˈak.ta/

• Rimes: -akta

Nom

acta f. ‎(plural actas)

1. acta

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ta (2)

Gallec

Nom

acta f. ‎(plural actas)

1. acta