taca

Potser volíeu: tacà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈta.kə/, occidental /ˈta.ka/
• Rimes: -aka
• Etimologia: Del gòtic taiks, del protogermànic *taiknaz («senyal, marca»), del protoindoeuropeu *deik'e-, *deig'- («indicar, mostrar»).

Nom

taca f. ‎(plural taques)

1. Brutícia que es troba sobre un objecte o persona.
2. Contrast de color no desitjat en algun objecte, especialment en la roba.
3. Qualsevol contrast de color en la pell, el pèl o el plomatge d'una persona o animal.
4. Metafòricament i per extensió, qualsevol interferència que trenqui la pulcritud d'un expedient, historial, etc.

Traduccions

Brutícia

• Alemany: Fleck ^(de) m.
• Anglès: stain ^(en)
• Àrab: بُقْعَة‎ ^(ar) f.
• Àzeri: ləkə ^(az)
• Belarús: пля́ма ^(be) f. ‎(pliama)
• Búlgar: петно ^(bg) n.
• Castellà: mancha ^(es)
• Danès: plet ^(da)
• Eslovac: škvrna ^(sk) f.
• Eslovè: madež ^(sl) m.
• Esperanto: makulo ^(eo)
• Finès: läiskä ^(fi)
• Francès: tache ^(fr)
• Georgià: ლაქა ^(ka) ‎(laka)
• Grec: κηλίδα ^(el) f. ‎(kilida)
• Grec antic: κηλίς ^(grc) f. ‎(kēlís), σπίλος ^(grc) m. ‎(spílos)
• Hindi: दाग ^(hi) m.
• Hongarès: folt ^(hu)

• Italià: macchia ^(it), chiazza ^(it) f.
• Japonès: 染み ^(ja)
• Lituà: dėmė ^(lt) f.
• Llatí: macula ^(la) f.
• Macedoni: флека ^(mk) f.
• Mongol: толбо ^(mn)
• Neerlandès: vlek ^(nl)
• Polonès: plama ^(pl) f.
• Portuguès: mancha ^(pt) f.
• Romanès: păta ^(ro)
• Rus: пятно́ ^(ru) n. ‎(piatnó)
• Serbocroat: флека ^(sh), fleka ^(sh) f.
• Suec: fläck ^(sv)
• Turc: leke ^(tr)
• Txec: skvrna ^(cs) f.
• Ucraïnès: пля́ма ^(uk) f. ‎(pliama)
• Vietnamita: tật ^(vi), vết ^(vi)
• Xinès: 污跡 ^(zh) ‎(污迹, wūjì)

Verb

taca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tacar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tacar

Miscel·lània

• Síl·labes: ta·ca (2)
• Anagrames: acat ^(revers), acta, atac, Catà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot