taca

Potser volíeu: tacà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈta.kə/, occidental /ˈta.ka/
• Rimes: -aka
• Etimologia: Del gòtic taiks, del protogermànic *taiknaz («senyal, marca»), del protoindoeuropeu *deik'e-, *deig'- («indicar, mostrar»).
• Anagrames: acat, acta, atac, Catà

Nom

ta·ca f. ‎(plural taques)

1. Brutícia que es troba sobre un objecte o persona.
2. Contrast de color no desitjat en algun objecte, especialment en la roba.
3. Qualsevol contrast de color en la pell, el pèl o el plomatge d'una persona o animal.
4. Metafòricament i per extensió, qualsevol interferència que trenqui la pulcritud d'un expedient, historial, etc.

Traduccions

Brutícia

• Alemany: Fleck ^(de) m.
• Anglès: stain ^(en)
• Castellà: mancha ^(es)
• Eslovac: škvrna ^(sk) f.
• Francès: tache ^(fr)

• Italià: macchia ^(it)
• Llatí: macula ^(la) f.
• Polonès: plama ^(pl) f.
• Portuguès: mancha ^(pt) f.
• Rus: пятно́ ^(ru) n. ‎(piatnó)

Verb

ta·ca

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tacar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tacar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot