mancha

Potser volíeu: Mancha, manchá

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈman.t͡ʃa/, meridional \ˈmaŋ.t͡ʃa\

Americà: alt /ˈman.t͡ʃ(a)/, baix \ˈmaŋ.t͡ʃa\, austral /ˈman.t͡ʃa/

• Rimes: -antʃa
• Etimologia:

[1] Del llatí macŭla. Doblet de mácula.

[2] Del català manxa, del llatí mantica.

Nom

mancha f. ‎(plural manchas)

1. taca

Relacionats

• manchar ‎(«tacar»)

Nom

mancha f. ‎(plural manchas)

1. (Aragó, Múrcia) manxa de farga o d’orgue.

Derivats

• manchar ‎(«manxar»)

Verb

mancha

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb manchar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb manchar

Variants

• [2]: (voseo) manchá

Miscel·lània

• Síl·labes: man·cha (2)
• Anagrames: chaman, chamán, machan

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mancha