orgue

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɔr.ɣə/, occidental /ˈɔɾ.ɣe/
• Etimologia: Del llatí organum, del grec antic ὄργανον ‎(órganon, «eina, instrument»), segle XIV; vegeu també òrgan.

Nom

orgue m. ‎(plural orgues o òrguens)

1. Instrument aeròfon que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats.
2. (arcaisme) òrgan

Traduccions

Traduccions: orgue

• Alemany: Orgel ^(de) f.
• Anglès: organ ^(en)
• Armeni: երգեհոն ^(hy) ‎(ierguehon)
• Asturià: muérganu ^(ast) m.
• Búlgar: орга́н ^(bg) m.
• Castellà: órgano ^(es)
• Coreà: 오르간 ^(ko) ‎(oreugan)
• Eslovac: organ ^(sk) m.
• Eslovè: orgle ^(sl) f. pl.
• Esperanto: orgeno ^(eo)
• Estonià: orel ^(et)
• Feroès: urga ^(fo) f.
• Finès: urut ^(fi) pl.
• Francès: orgue ^(fr)
• Frisó occidental: oargel ^(fy) n.
• Friülà: orghin ^(fur) m.
• Gallec: órgano ^(gl) m., orgo ^(gl) m.
• Gal·lès: organ ^(cy) m. f.
• Georgià: ორგანი ^(ka) ‎(òrgani)
• Grec: όργανο ^(el) n. ‎(órgano)
• Hebreu: אוֹרְגָּן‎ ^(he) m.
• Hindi: ऑर्गन ^(hi) m.
• Hongarès: orgona ^(hu)
• Indonesi: organ ^(id)
• Irlandès: orgán ^(ga) m.

• Islandès: orgel ^(is) n.
• Italià: organo ^(it)
• Japonès: 風琴 ^(ja)
• Letó: ērģeles ^(lv) f. pl.
• Lituà: vargonai ^(lt) m. pl.
• Llatí: organum ^(la) n.
• Luxemburguès: Uergel ^(lb)
• Macedoni: оргула ^(mk) f.
• Malai: organ ^(ms)
• Noruec: orgel ^(no) n.
• Polonès: organy ^(pl) pl.
• Portuguès: órgão ^(pt) m.
• Romanès: orgă ^(ro) f.
• Rus: орга́н ^(ru) m. ‎(organ)
• Serbocroat: о̀ргуље ^(sh) f. pl. (ciríl·lic), orgulje ^(sh) f. pl. (llatí)
• Suec: orgel ^(sv) c.
• Tadjik: арғунун ^(tg)
• Tagal: organo ^(tl)
• Tai: ออร์แกน ^(th)
• Turc: org ^(tr)
• Txec: varhany ^(cs) pl.
• Ucraïnès: орга́н ^(uk) m. ‎(orhan)
• Való: ôre ^(wa) f.
• Vietnamita: oóc-gan ^(vi)
• Xinès: 風琴 ^(zh) ‎(风琴, fēngqín)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·gue (2)
• Anagrama: rogué

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• orgue. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Francès

• Pronúncia: /ɔʁɡ/

Nom

orgue m. ‎(plural orgues)

1. orgue

Vegeu també

• orgue. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].