orgue

Català

• Pronúncia: oriental /ˈɔr.ɣə/, occidental /ˈɔɾ.ɣe/
• Etimologia: Del llatí organum, del grec antic ὄργανον ‎(órganon, «eina, instrument»), segle XIV; vegeu també òrgan.
• Anagrama: rogué

Nom

or·gue m. ‎(plural orgues o òrguens)

1. Instrument aeròfon que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire mitjançant una manxa, o un mecanisme anàleg, i es toca per mitjà d'un o més teclats.
2. (arcaisme) òrgan

Traduccions

Traduccions: orgue

• Alemany: Orgel ^(de) f.
• Anglès: organ ^(en)
• Castellà: órgano ^(es)

• Francès: orgue ^(fr)
• Italià: organo ^(it)

Vegeu també

• Orgue a la Viquipèdia
• orgue. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Francès

• Pronúncia: /ɔʁɡ/

Nom

orgue m. ‎(plural orgues)

1. orgue

Vegeu també

• orgue. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].