rogué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈɣe/
	balear /roˈɣe/, /ruˈɣe/
Occidental:	/roˈɣe/

• Rimes: -e

Verb

rogué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de roure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·gué (2)
• Anagrama: orgue

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \roˈɣe\

Americà: alt /roˈɡe/, baix \roˈɣe\

• Rimes: -e

Verb

rogué

1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb rogar

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·gué (2)
• Anagrames: güero, ruego