roure

Català

• Pronúncia: oriental /ˈrow.ɾə/, occidental /ˈrow.ɾe/
• Etimologia: Del llatí rōbur.

Nom

rou·re m. ‎(plural roures)

1. (botànica) Arbre del gènere Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpi de climes temperats oceànics o bé mediterrani en altitud.

Derivats

• roureda

Traduccions

Traduccions: roure

• Alemany: Eiche ^(de) f.
• Anglès: oak ^(en)
• Castellà: roble ^(es) m.
• Eslovac: dub ^(sk) m.
• Eslovè: hrast ^(sl) m.

• Esperanto: kverko ^(eo)
• Francès: chêne ^(fr) m.
• Italià: quercia ^(it) f.
• Portuguès: carvalho ^(pt) m.
• Rus: дуб ^(ru) m. ‎(dub)

Referències

• Roure a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Català medieval

• Etimologia:

Nom: del llatí rōbore, ablatiu de rōbur.

Verb: del llatí clàssic rōdere que a través del llatí vulgar *rosicare va derivar en paral·lel rosegar.

Nom

roure m.

1. roure

Verb

roure

1. rosegar

Referències

• Per a més informació vegeu: DCVB, Faraudo