roure

De Viccionari
Potser volíeu: Roure


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈrow.ɾə/, balear /ˈrɔw.ɾə/
Occidental:  /ˈrɔw.ɾe/
  • Rimes: -ɔwɾe
  • Etimologia: Nom: Del llatí rōbur ‎(«força, robustesa»), segle XII.
  • Etimologia: Verb: De rou.

Nom[modifica]

roure m. ‎(plural roures)

  1. (botànica) Arbre del gènere Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, propi de climes temperats oceànics o bé mediterrani en altitud.
  2. Fusta de roure.
    Un moble de roure.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

roure intr.

  1. (dialectal central) Ploure lleugerament.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: roc, rou, roem
Vocal rizotònica: /o/

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: rou·re (2)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia:
Nom: del llatí rōbore, ablatiu de rōbur.
Verb: del llatí clàssic rōdere que a través del llatí vulgar *rosicare va derivar en paral·lel rosegar.

Nom[modifica]

roure m. ‎(plural roures)

  1. roure

Verb[modifica]

roure

  1. rosegar

Vegeu també[modifica]