roure

Català

• Pronúncia: oriental /ˈrow.ɾə/, occidental /ˈrow.ɾe/
• Etimologia: Del llatí rōbur.

Nom

rou·re m. ‎(plural roures)

1. (Botànica) Arbre del gènere Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpi de climes temperats oceànics o bé mediterrani en altitud.

Traduccions

    Traduccions: roure

Alemany: Eiche (de) f. Anglès: oak (en) Castellà: roble (es) m. Eslovac: dub (sk) m. Eslovè: hrast (sl) m.

Esperanto: kverko (eo) Francès: chêne (fr) m. Italià: quercia (it) f. Portuguès: carvalho (pt) m. Rus: дуб (ru) m. ‎(dub)

Referències

• Roure a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Català medieval

• Etimologia:

Nom: del llatí rōbore, ablatiu de rōbur.

Verb: del llatí clàssic rōdere que a través del llatí vulgar *rosicare va derivar en paral·lel rosegar.

Nom

roure m.

1. roure

Verb

roure

1. rosegar

Referències

• Per a més informació vegeu: DCVB, Faraudo