lis

Català

• Pronúncia: /ɫis/
• Rimes: -is
• Etimologia: Del francès lis, «lliri», segle XV.
• Anagrama: sil

Nom

lis m. ‎(plural lisos)

1. Planta de la família de les amaril·lidàcies, herbàcia i bulbosa amb una única flor de color vermell intens amb tres pètals tombats cap avall i altres tres redreçats (Sprekelia formosissima)
2. Flor de lis, en heràldica, representació de la flor de lliri.

• 

  Lis (Sprekelia formosissima)

• 

  Flor de lis (heràldica)

Traduccions

lis

• Castellà: lis ^(es)

• Francès: lis ^(fr), lys ^(fr)

flor de lis

• Anglès: fleur-de-lis ^(en)
• Castellà: flor de lis ^(es)

• Francès: fleur de lis ^(fr)

Pronom

lis

1. (forma incorrecta) Pronom de complement indirecte els (-los, 'ls), per analogia amb un plural de li.

   Dóna-lis records de part meva (dóna'ls records...)

Vegeu també

• Lis a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /lis/
• Etimologia: Del francès lis, «lliri».

Nom

lis m. ‎(plural lises)

1. lliri
2. flor de lis, flor de lis.

Francès

• Pronúncia: /lis/
• Etimologia: Del llatí lilium, «lliri».

Nom

lis m. ‎(plural invariable)

1. assutzena
2. lliri
3. fleur de lis, flor de lis.

Llatí

• Pronúncia: /liːs/
• Etimologia: Del llatí arcaic stlīs, possiblement procedent d'una arrel protoindoeuropea sterh₃-.

Nom

līs f. ‎(genitiu lītis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	līs	lītēs
Vocatiu	līs	lītēs
Acusatiu	lītem	lītēs
Genitiu	lītis	lītum
Datiu	lītī	lītibus
Ablatiu	līte	lītibus

1. disputa, baralla

Derivats

• lītigō
• litigium