lis

Català

• Pronúncia: /ɫis/
• Etimologia: Del francès lis, «lliri».

Nom

lis m. (plural lisos)

1. Planta de la família de les amaril·lidàcies, herbàcia i bulbosa amb una única flor de color vermell intens amb tres pètals tombats cap avall i altres tres redreçats (Sprekelia formosissima)
2. Flor de lis, en heràldica, representació de la flor de lliri.

• 

  Lis (Sprekelia formosissima)

• 

  Flor de lis (heràldica)

Traduccions

    lis

Castellà: lis (es)

Francès: lis (fr), lys (fr)

    flor de lis

Anglès: fleur-de-lis (en) Castellà: flor de lis (es)

Francès: fleur de lis (fr)

Pronom

Accepcions

lis

1. (col·loquial) Forma aglutinada dels pronoms les-hi, els-hi ('ls-hi), per analogia amb un plural de l'hi.

   Dóna-lis records de part meva (dóna'ls-hi...)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre lis
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre lis

Castellà

• Pronúncia: /lis/
• Etimologia: Del francès lis, «lliri».

Nom

lis m. (plural lises)

1. lliri
2. flor de lis, flor de lis.

Francès

• Pronúncia: /lis/
• Etimologia: Del llatí lilium, «lliri».

Nom

lis m. (plural invariable)

1. assutzena
2. lliri
3. fleur de lis, flor de lis.

Llatí

• Pronúncia: /lis/
• Etimologia: Del llatí arcaic stlīs, possiblement procedent d'una arrel protoindoeuropea sterh₃-.

Nom

lis n. (genitiu lītis)

lis, līt|is 3a declinació
	Singular	Plural
Nominatiu	lis	lītēs
Vocatiu	lis	lītēs
Acusatiu	lītem	lītēs
Genitiu	lītis	lītum
Datiu	lītī	lītibus
Ablatiu	līte	lītibus

1. disputa, baralla

Derivats

• lītigō
• litigium