roent

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ruˈen/, balear /roˈent/, /ruˈen/

Occidental: nord-occidental /roˈen/, valencià /roˈent/, /roˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí rubens ‎(«rogenc»), segle XVII
• Anagrames: entro, tenor, torne, treno, trone

Adjectiu

ro·ent m. ‎(femení roenta, plural masculí roents, plural femení roentes)

1. Molt calent i, segons de quina matèria es tracti, fins al punt que esdevé lluminós.

Traduccions

Traduccions: roent

• Anglès: glowing ^(en), red-hot ^(en)
• Castellà: candente ^(es), ardiente ^(es)

• Francès: embrasé ^(fr), rugeoyant ^(fr)
• Italià: raggante ^(it)

Verb

ro·ent

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roentar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB