roent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ruˈen/, balear /roˈent/, /ruˈen/

Occidental: nord-occidental /roˈen/, valencià /roˈent/, /roˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí rubens ‎(«rogenc»), segle XVII.

Adjectiu

roent m. ‎(femení roenta, plural masculí roents, plural femení roentes)

1. Molt calent i, segons de quina matèria es tracti, fins al punt que esdevé lluminós.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: glowing ^(en), red-hot ^(en)
• Castellà: candente ^(es), ardiente ^(es)

• Francès: embrasé ^(fr), rugeoyant ^(fr)
• Italià: raggante ^(it)

Verb

roent

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de roentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·ent (2)
• Anagrames: entro, rento, tenor, tòner, torne, treno, trone

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB