rubens

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈrʊ.bɛns/
• Etimologia: Del verb rubeō.

Adjectiu

rubēns m. f. n. ‎(genitiu rubentis)

1. rogenc
2. enrojolat

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	rubēns			rubentēs	rubentia
Vocatiu	rubēns			rubentēs	rubentia
Acusatiu	rubentem	rubēns		rubentēs	rubentia
Genitiu	rubentis			rubentium
Datiu	rubentī			rubentibus
Ablatiu	rubentī			rubentibus