tenor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /təˈnor/, balear /təˈno/
Occidental: /teˈnoɾ/

Nom[modifica]

te·nor m. ‎(plural tenors)

  1. La Veu masculina de cantant més aguda.
    El tenor Galliano Massini posseeix una veu ben timbrada que lluí especialment en el duo del tercer acte[1]
  2. Part principal de les partitures del cant gregorià.
    De les cinc vegades que trobem el Tenor Omnes en la present col·lecció de motets, dues vegades la trobem en sol i tres en fa.[2]
  3. Instrument que té una gama de so que abasta del do segon al do quart.
    Aquest nou quartet de corda, ens plau dir-ho, l'integraven artistes catalans. Heus ací els noms: Pepita Dièguez (violí I), Aleix Rossell (violí II), Conrad Giral (viola-tenor) i Encarnació Vives (violoncel).[3]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

te·nor f. ‎(plural tenors)

  1. Antigament, context, tarannà.
    Per bé que l'autoritat procedent d'una llei o d'un ús ancestral no sigui cosa menyspreable, amb tot, no l'admetem com a vàlida fins al punt que sigui capaç d'incorporar quelcom contraposat a la tenor dels nostres privilegis,[4]

Vegeu també[modifica]

  1. Revista musical catalana, 1935
  2. El Codex Musical de Las Huelgas, Biblioteca de Catalunya, pàgina 298
  3. Revista musical catalana, 1933
  4. Joan J. Busqueta, Llibre de les Constitucions i Estatuts de l'Estudi General de Lleida