cantant

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kənˈtan/, balear /kənˈtant/

Occidental: nord-occidental /kanˈtan/, valencià /kanˈtant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Derivat de cantar, segle XV
• Anagrama: tancant

Nom

can·tant m. f. ‎(plural cantants)

1. Persona l'ofici de la qual és cantar per a delit dels altres.

Traduccions

Traduccions: cantant

• Alemany: Sänger ^(de) m.
• Anglès: singer ^(en)
• Basc: kantari ^(eu), abeslari ^(eu)
• Castellà: cantante ^(es)
• Danès: sanger ^(da) c.

• Francès: chanteur ^(fr)
• Gallec: cantante ^(gl)
• Italià: cantante ^(it)
• Neerlandès: zanger ^(nl) m.
• Romanès: cântăreț ^(ro) m.

Verb

can·tant

1. Gerundi del verb cantar

   Ex.: Vam fer mig camí cantant.

Vegeu també

• Cantant a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català medieval

Verb

cantant

1. gerundi de cantar